Només punts de connexió? (IV)

Els humanistes creien en una interpretació cíclica de la mitologia, segons la què un mite podia ser una reencarnació o reaparició d'un altre mite anterior. Per exemple, José Bastida va ser un nou J.B. perquè va parlar, escriure i pensar com els antics J.B. i, a més, va emular les seves fites: va viure com ells. Així, jo podria ser un nou Fidípides si corregués com ell a la Cursa de Festa Major de Matadepera. [Continuarà] Un J.B. Un nou Fidípides?

Només punts de connexió? (III)

Els fets mitològics són com els cicles econòmics, que es repeteixen al llarg dels anys... I la història de la meva vida és fabulosa com la dels mites, o increïble: per exemple, per culpa d'una maledicció divina, de petit vaig haver de dormir molts divendres sencers abans de despertar de ple [ai, avui algú ha renovat aquella maledicció!]. I, a més a més, sóc un J.B. Sobretot sóc un J.B.! Com Jacinto Barallobre, José Bastida... Maradona, Stallone i Tom Waits, i Barallobre, Barrantes... i jo. Per fi, el mite serà Mite (autèntic) el setembre de l'any que ve, el dia i lloc de la cursa de Festa Major de Matadepera, de només 12 quilòmetres... I després per fi em podré retrobar amb tots ells, els altres J.B. I tindré molts molts molts llibres [Cesc, almenys, els més cars]. I llegiré mol molt molt. [Continuarà]. Un J.B.

Primer aniversari bloc

El passat 3 d'agost de 2007 el senyor Joan Bosch, més conegut com a "Marathon Joan" iniciava un escrit amb la següent frase: "Les casualitats són coincidències". Però totes les casualitats són coincidències? És més, existeixen les coincidències? Molts filòsofs han defensat que tot efecte té una causa o, dit d'una altra manera, tots els efectes tenen inevitablement un significat.

Els seus creadors van voler donar a aquest bloc el significat conscient de demostrar l'estreta relació que hi ha entre els genis en vida més grans del nostre temp (Tom Waits, Stallone i Maradona).

Tot just fa un any, concretament el 2 de juny de 2007, va néixer aquest bloc. Exactament un any després, el 2 de juny de 2008, el geni Tom Waits posava a la venda les entrades dels únics concerts que celebrarà en el nostre país en més de 35 anys de trajectòria. Previsiblement els únics concerts de tota la seva vida aquí. És clar que no hi ha millor manera de celebrar el primer aniversari d'aquest bloc. És clar, també, que no és una coincidència. Un altre J.B.

Paradise Alley

Què és Paradise Alley? Un llibre? Una pel·lícula?...

En primer lloc, és una obra d'art que transcendeix l'àmbit literari o cinematogràfic. És un prodigi de llenguatge, imatges evocadores, de so i música i, en definitiva, de talent descomunal en estat pur. És un exemple arquetípic de creació d'un humanista capaç, entre altres coses, d'escriure, produir, dirigir, protagonitzar i donar veu al tema principal de Paradise Alley.

Però vull anar més enllà. Seguint el camí mostrat pel meu estimat germà Joan, actualment més conegut com Marathon Joan, la meva primera hipòtesi i punt de partida fou l'afirmació següent: "Sylvester Stallone, Diego Armando Maradona i Tom Waits són la mateixa persona".

A molts de vosaltres us pot sobtar i xocar aquesta afirmació, però si hi penseu una miqueta no és cap excés d'imaginació. Es necessiten 3 punts de recolzament per sostenir-se sense equilibri, per a localitzar un punt en un pla es necessiten 3 punts de referència, són necessaris i suficients 3 punts no alineats per determinar un pla i una circumferència, són 3 els colors primaris, són tres els ideals de la Revolució Francesa, hi ha 3 Reis Mags, la regla de 3 es un principi fonamental de wiccal. En la cultura medieval cristiana 3 és un nombre perfecte que simbolitza moviment continu i la perfecció de l'acabat, així com el símbol de la Santíssima Trinitat. A nivell menys transcendental són molts els exemples de "trios" que conformen quasi una unitat: els tres mosqueters, els tres porquets, "los tres caballeros, els tres plats d'un àpat, els tres tristos tigres, les tres Maries, les tres bessones, els tres germans dels Bee Gees, etc. Per altra banda, els amants de la literatura que comptem amb les inicials J.B. això ho tenim molt present... però aquesta és una altra història massa llarga i difícil d'explicar.

A aqueta hipòtesi hi vaig sumar la meva pròpia percepció del llibre/pel·lícula: "Paradise Alley és el reflex de l'ànima de Sylvester Stallone. M'explico. Com sabeu i, si no, ho veureu més endavant, la història s'inicia a un barri pobre i marginal de Nova York, poblat d'immigrants i indesitjables. És l'estiu de 1946, precisament l'any i el lloc del naixement de Sylvester Stallone. 3 germans (sí altre cop 3) protagonitzen la història. Doncs bé, sota el meu punt de vista, aquests 3 germans simbolitzen les 3 parts de la seva ànima:

- Víctor: la força, la voluntat i la simplicitat. - Lenny: la intel·ligència, l'excentricitat i el geni. - Cosmo: la creativitat, el somni i la misèria.

Tres parts en constant lluita però en equilibri final... suposo que ja aneu veien on vull anar a parar no? - Stallone és la força, la voluntat i la simplicitat. - Tom Waits és la intel·ligència, l'excentricitat i el geni. - Maradona és la creativitat, el somni i la misèria.

Arribat aquest punt, creia que ja podia demostrar que Stallone, Tom Waits i Maradona eren la mateixa persona però un fet casual em va fer adonar d'una situació. Em torno a explicar. Jo, normalment, després de dinar faig un cigaló de baileys i, en defecte d'aquest, faig un cafè sòl. Però ahir, per sorpresa meva, em va venir de gust prendre'm un tallat. Si no veieu més enllà del vostre nas us pensareu que estic desvariant. Què vol dir això? Doncs que les persones, com la vida, tenim matisos. No tot és blanc o negre. Si bé hi ha tres colors primaris, n'existeixen infinitud d'altres.

Per tant, si bé els trets més característics de la personalitat de Sylvester Stallone es troben simbolitzats en 3 personatges: - Víctor/Stallone, - Lenny/Tom Waits, - Cosmo/Maradona,

els matisos es troben recollits en la resta de personatges, objectes, imatges, etc. del llibre/pel·lícula.

Així doncs, jo vaig més enllà i finalitzo la meva intervenció/exposició amb la següent afirmació: "TOTS, ABSOLUTAMENT TOTS, SOM SYLVESTER STALLONE, TOM WAITS I DIEGO ARMANDO MARADONA". Gràcies.

Presentació de Jaume Bosch de la pel·lícula Paradise Alley al cinefòrum celebrat l'estiu de 2007 a la Maison Armengol Bosch.

Només punts de connexió? (II)

Les casualitats són coincidències. La coexistència de qualssevol facultats: o music virtuós o excel·lent actor o futbolista de prestigi..., pot afectar tràgicament el destí d’un artista ―així, per exemple, George Best (1946-2005), que era un bon futbolista i un excel·lent bevedor―. Si retrocedim a la infància de Maradona, Stallone i Tom Waits, segurament descobrirem que la seva dedicació al futbol, a la música i al cinema respon només a una circumstància trivial, com un lleu cop al cap; és a dir, que igualment Maradona hauria pogut ser músic, Stallone futbolista i Tom Waits actor. De fet, aquella tria no suposa l’atròfia de les altres habilitats: Stallone, per exemple, és actor i és músic i futbolista. Com pot ser tot això només en u? Resoleu-ho vosaltres. [continuarà] Un J.B.

Números i lletres

Permeteu-me que intervingui en la vostra web. Jo desconec en Tom Waits, a en Maradona l’he vist jugar a futbol i potser l’Stallone és el que he seguit més de prop en la seva filmografia. Aquí hauria de fer un incís per comentar la faceta d’escriptor de l’Stallone: el fet de que la qualitat de l’obra sigui molt baixa (tot i les fantàstiques descripcions que fa puntualment: “agrio era el molde...”) més que una crítica envers el personatge ha de ser un element més que, per comparació, ens permeti valorar objectivament la seva brillant trajectòria com a actor.

Com deia, fruit del meu desconeixement, em veig obligat ha fer un comentari des d’un punt de vista que no encara no hagi estat tractat a la vostra web: els números i les lletres. Efectivament els números són molt importants a la nostra societat actual, ens permeten contar (la quantitat de fills que tenim, els dies que falten pel cap de setmana o les vegades que engegaríem a cagar a una determinada persona amb qui no ens avenim), ens permeten també classificar (Federer és el primer, Alonso serà el segon, Pedrosa el tercer, l’Eudald el quart, etc.) i fer estadístiques (la borsa puja un 2 %, el 50 % de 4 són 2 i el 100% dels elefants tenen trompa). De las lletres que podem dir?, les necessitem fins i tot per pagar. Hi ha persones que no s’han llegit un llibre ni per error però es saben de memòria la matrícula del seu cotxe o la marca de les ulleres de sol de la Penelope Cruz. Fins aquí tots d’acord, ara bé, quina relació hi ha entre les lletres, els números i els nostres herois? Molt fàcil, fixeu-vos en els seus noms:

THOMAS ALAN WAITS 15 lletres

MICHAEL SYLVESTER ENZINO STALLONE 30 lletres

DIEGO ARMANDO MARADONA 20 lletres

Totes les xifres són múltiples de 5. Una d’elles és la meitat d’una altra. Dues acaben en zero. Totes tenen 2 dígits. Brutal, no? Doncs fem una volta de cargol més al tema, ara prenem els seus noms més típics:

TOM WAITS 8

STALLONE 8

MARADONA 8

Tots de 8 xifres: acollonant! Creieu que és una casualitat? Vosaltres mateixos, però en qüestions trascendents (i aquesta ho és) no existeixen les casualitats. Us heu preguntat per exemple per què en tots tres noms es repeteixen sistemàticament les lletres “a” i “o”. Doncs feu-ho, perquè és en aquests petits detalls que ens passen desapercebuts durant la nostra vida quotidiana, on s’amaga la veritat de les coses.

Aquesta ha estat només una petita introducció al misteri de les lletres i els números que envolten aquests 3 personatges, estic segur que si el tema us interessa, vosaltres mateixos començareu a desvetllar altres combinacions i relacions que resten amagades a un primer cop d’ull. Endavant!

Albert Waitstallona

Només punts de connexió?

Veure només punts de connexió entre els tres personatges és fer curt, tenir poques mires: no només hi ha connexions entre ells sinó que SÓN UN ÚNIC PERSONATGE. La vida és massa curta per desenvolupar totes les nostres facultats (jo m’hi trobo); consegüentment, els artistes polifacètics ens veiem obligats a escollir una única veu: o músics reconeguts o excel·lents actors o futbolistes de prestigi o advocats de renom, per posar només les meves. Potser durant el Renaixement, en què els dies eren més llargs, els genis podien desenvolupar totes les facultats; avui, no. Jo, per exemple, he hagut de renunciar a ser un músic reconegut, a ser un excel·lent actor i a ser un advocat de prestigi... [Continuarà]

Un J.B.

"Dickens, com sabeu, mai va arribar a començar la seva pàgina web."

Amb aquest títol, "robat" a un conegut escriptor anglès, el segon més llegit en tot el món després de la Harripotiana dels nassos, començo amb orgull el meu primer article dedicat als punts de connexió dels tres genis. Sense entrar a aprofundir de moment en el tema i amb ànim de cridar l'atenció, ho reconec, dels recelosos de tota aquesta moguda us llenço algunes pinzellades del que vindrà properament: - Sabíeu que el mateix Sylvester Stallone posa veu a la cançó principal d'una de les seves películes? - Sabíeu que el mateix Tom Waits participa com actor i cantant en aquella pel·lícula? - Sabíeu que el Diego és fan confessat de Sylvester Stallone? - Sabíeu que el Diego a prestat la seva veu a diferents cançons, en diferents moments, de diferents artistes? - Sabíeu que Sylvester Stallone ha jugat a futbol, però no americà, sinó aquell conegut com soccer en el continent on va néixer? - Sabíeu que Sylvester Stallone té el títol de Belles Arts, ha pintat, ha escrit llibres...? Doncs si aneu visitant aquest blog ho anireu sabent. Això i moltíssimes coses més. Fins la propera. Sigueu feliços.

L'inici d'un llarg camí

La setmana passada vam prendre la decisió d'iniciar aquest blog, ja que començàvem a tenir una quantitat de material "excessiva" i creiem que teníem l'obligació moral de compartir-lo amb tots aquells que volguessin.

Inicialment l'estudi va centrar-se en el senyor Tom Waits, recollint, entre altres moltes coses, col·laboracions amb diferents cantants i músics així com material de gran quantitat d'artistes que han versionat la seva obra. Però ràpidament van començar a sorgir punts de connexió amb els altres dos genis que ens feren pensar en la possibilitat de fer quelcom més gran i profund. Som conscients del llarg i sorprenent camí que hem de recórrer, però la il·lusió ens embriaga i les ganes, de moment, ens sobren. Finalment us volem donar la benvinguda a aquest blog esperant que hi feu aportacions.

Benvinguda

Hola a tots, Tot just estic començant amb el blog i de moment estic veient com funciona tot. Espero poder anar posant informació els propers dies.