Kamula, aborígens del desert d'Austràlia

El passat dissabte 15 de novembre, al complement ESTILOS DE VIDA del diari La Vanguardia, Luis Muiño escrivia un interessantíssim article sobre la influència emocional del cinema i el seu paper com a transmissor de patrons culturals, mites i formes de comportament. Em permeto la llicència de traduir-ne al català la primera columna, que és la que ens interessa (les negretes i cursives són meves): “L’antropòleg Michael Wood és l’autor d’un fascinant estudi sobre els mites dels kamula, aborígens del desert central d’Austràlia. El llegendari heroi d’aquesta gent va resultar ser el protagonista d’una pel·lícula que alguns d’ells havien vist. El personatge en qüestió era un representant del tercer món que lluitava contra la jerarquia dels oficials (tots blancs i, per tant, colonitzadors). Pel que havien entès de la història, l’actor era indígena com ells i es revelava contra l’opressió que patia el seu poble. Al final, utilitzant la increïble resistència física dels kamula i algunes de les seves armes tradicionals, aconseguia triomfar. Inclús aconseguia alliberar als presos, que eren quasi tots aborígens – cosa que passa a Austràlia a la vida real – . A la vora del foc, els kamula que havien vist la pel·lícula explicaven les proeses del seu heroi mític. Allò els donava forces per suportar les penalitats del dia a dia. Bona part dels natius australians viuen en la misèria i molts han caigut en addiccions desconegudes pel seu poble fa una dècada.. Sortosament, però, havien descobert en el film (que creien que narrava fets reals) al seu paladí. Pels seus trets facials havien deduït que el semidéu era també kamula, que estava en altres llocs alliberant a d’altres indígenes i que l’únic que havien de fer era esperar a que vingués a salvar el seu poble. L’antropòleg va descobrir, al poc temps, que el llegendari aborigen que els redimiria no era altre que Rambo. Tots els mites kamula es basaven en el que ells havien entès de la primera pel·lícula de la sèrie.” Convindreu amb mi que no cal fer-ne comentaris. Tots, de forma més o menys conscient, sabem de la importància del cinema a l’hora de crear horitzons de sentit per a milers i milers d’ànimes perdudes... Els grans clàssics del cinema, com els grans clàssics de la literatura, sempre han fet el paper de referents culturals... i, ningú dubte que ens han ajudat a avançar i construir la història.Si avui parlem de l’Ilíada o l’Odissea com a pilars i bases de la cultura occidental, qui ens diu que en un futur no tan llunyà Rambo o Juez Dredd no seran els referents dels nostres nets?