Veure només punts de connexió entre els tres personatges és fer curt, tenir poques mires: no només hi ha connexions entre ells sinó que SÓN UN ÚNIC PERSONATGE. La vida és massa curta per desenvolupar totes les nostres facultats (jo m’hi trobo); consegüentment, els artistes polifacètics ens veiem obligats a escollir una única veu: o músics reconeguts o excel·lents actors o futbolistes de prestigi o advocats de renom, per posar només les meves. Potser durant el Renaixement, en què els dies eren més llargs, els genis podien desenvolupar totes les facultats; avui, no. Jo, per exemple, he hagut de renunciar a ser un músic reconegut, a ser un excel·lent actor i a ser un advocat de prestigi...
[Continuarà]
Un J.B.
3 comentaris:
Molt bé, el repte és força agosarat. Però estic d'acord, cal assumir riscos si no es vol caure en la mediocritat. Sort en la teva empresa!
Estem a l'espera de la continuació. El principi és prometedor...
Estic frisós... Noto, d'ençà que vaig llegir aquesta nova entrada, que em costa dormir a les nits...
Provablement, conscientment o inconscient, tots hem intuït el que avui apuntes... Però, demostrar-ho!! Això pot marcar un abans i un després a l'història del blog. Ànims, i felicitats ja d'antuvi!
Publica un comentari a l'entrada